5. Tancament de l'assignatura i avaluació

5.1. Valoració del blog

Aprendre a fer el blog m'ha servit per tenir accés a un nou recurs que es pot utilitzar a l'aula per tal d'afavorir el desenvolupament d'habilitats dels alumnes en l'ús de les TICs. Per part meva, era el primer cop que en creava un.

D'altra banda, passejant pels blogs dels meus companys, veig que n'hi ha molts que tenen un bon domini de la tècnica de disseny del blog i hi han incorporat elements (com sons) que jo, malgrat haver-ho intentat, no sé fer. També és cert que no puc dedicar-m'hi el temps que m'agradaria, però, encara que no tingui relació directa amb l'assignatura i l'avaluació del blog, les professores ens podríeu proporcionar un manual d'ús bàsic pels nous bloggers, una mica més complert que l'inicial. També crec que estaria bé que els companys d'aula ens relacionessim més a partir dels blogs perquè sinó sembla que cadascú fa la seva aportació però no coneixem massa la feina que fem entre tots.

En quant a l'ús d'aquest recurs, en general, va ser curiós que, fa aproximadament un mes, una alumna de Graduat en Educació Secundària de l'escola d'adults on treballo va haver de crear un blog com a tasca dins de l'assignatura de català i, per tant, ho vam poder fer entre les dues.

Anècdotes a part, la creació, el manteniment i el seguiment del blog facilita el contacte entre companys o persones interessades en el tema de la interculturalitat i facilita l'intercanvi de recursos per a treballar a l'aula. La meva intenció és anar-hi introduint nous recursos i propostes relacionades amb l'assignatura. També és una activitat interessant proposar la creació i el manteniment d'un blog per part dels alumnes de l'escola d'adults on treballo.

5.2. Valoració de l'assignatura

Proposar una relectura de les entrades és una bona estratègia per veure l'evolució i la feina feta en Interculturalitat i educació. De l'expectació de la creació d'un blog per primera vegada, vam passar a un debat mol interessant sobre l'actuació i model cultural que trasmetien les actituds del Joel i la Berta. La primera tasca la vaig trobar molt interessant, em va proporcionar base teòrica i em va refermar en la idea de la importància del compromís intercultural de tota la comunitat educativa, així com la del treball d'equip i cooperatiu. En aquesta tasca vaig començar a saber valorar adequadament els criteris que s'havien de tenir en compte a l'hora de portar una activitat a l'aula. Aquest concepte el vam arrodonir en l'anàlisi d'una webquest (PAC 3), on vam poder jutjar quin tipus de feina intercultural es proposava i quins requisits d'aquest camp cumplia.

Conèixer les Web Quest i com s'elaboraven em va obrir un camp de recursos nous per a l'aula i crec que ha estat una bona idea crear un recurs destinat a la secundària, ja que hi ha força menys propostes que per l'educació primària. De vegades, sembla que quan arriben a l'ESO, els nois ja estan educats. De tota manera, proposo que alguna vegada es consideri la creació de tasques per a l'educació d'adults, capdavantera en la classificació d'etapes educatives amb menys recursos, no només sobre interculturalitat, és clar.

Finalment, ha estat una assignatura participativa, on se'ns ha demanat una visió crítica sobre els diferents enfocaments interculturals, per tant, hem hagut de repensar el treball intercultural que es duu a terme a les escoles i qüestionar-nos què considerem important de treballar i què cal revisar. Valoro el meu treball en aquesta assignatura com a molt positiu i crec que és necessari seguir qüestionant-me la tasca intercultural a l'escola per afegir un granet de sorra a fer dels centres educatius una xarxa social i una comunitat d'aprenentage oberta al seu entorn.

4. Avaluació de material

• Valoració de la nostra Web Quest: La nostra webquest es titula Com un ou a una castanya? i va dirigida a l'alumnat del segon cicle de l'ESO. En el recurs, vam tractar de comparar processos migratoris diferents per veure que, en realitat, tots les persones que deixen la seva terra viuen situacions semblants. Ho vam fer a partir d'un vídeo del programa 30 minuts de TV3, Barraques. L'altra ciutat on es recordava el barraquisme que es va desenvolupar a la ciutat de Barcelona amb les fortes onades d'immigrants d'Andalusia i Extremadura dels anys 60. A part, vam proporcionar als nois documents sobre la manera de viure i establir-se a ciutat els nouvinguts actuals i les feines que fan, a més d'oferir-los eines per a conèixer els països d'origen de la majoria dels immigrants d'avui. El que considero destacable és que vam voler incidir sobre el treball de la interculturalitat a partir d'una proposta que abracés, a part de les competències TIC, el treball amb d'altres matèries, perseguint la implicació i el treball cooperatiu dels professors de matemàtiques, socials, català i, si es volia, adaptant la llengua de treball, al professor de castellà. A més, en el projecte final de les activitats comptàvem la participació familiar, a partir d'experiències viscudes. Un altre punt que vam valorar com a molt important va ser que dins de l'avaluació s'incluís l'autoavaluació docent, no només de les activitats de la WQ sinó que també buscàvem una reflexió del treball fet a l'aula, de les seves intervencions,... que pogués ajudar a millorar les relacions, les activitats, la manera de treballar-les,... Crec, a més, que el treball cooperatiu dels docents i la implicació familiar en la tasca dels nois ajuda a fer un treball intercultural en xarxa que implica tot l'entorn educatiu en el respecte i l'empatia per totes les cultures, vinguin d'on vinguin.

• Valoració de les Webquest com a eina per treballar les habilitats interculturals: Fins a fer aquesta assignatura no coneixia aquest tipus de recurs i ara n'estic molt satisfeta. Malgrat que la creació de la WQ ens va donar molta feina, el resultat paga la pena. És una eina més per a treballar la interculturalitat a l'aula, però una eina on els nois elaboren i busquen la informació, per tant, implica l'estudiant en el seu aprenentatge i millora la comprensió dels temes que es treballen. De tota manera, cal que els materials es presentin sota el prisma de la igualtat, fugint de l'etnocentrisme i l'assimilació. Llavors, és un excel·lent recurs intercultural. La majoria de WQ que he visitat faciliten el treball en equip, la posada en comú, el debat, la reflexió,... Aquestes tasques promouen l'intercanvi, el respecte per l'altre i per les seves opinions, tenen present diferents maneres de treballar, promouen l'ajuda mútua,... habilitats necessàries per a aconseguir una escola i una societat més intercultural dins de l'actual multiculturalitat.

• Material avaluat: per què és necessari saber catalogar recursos? A l'hora de triar un recurs per a treballar a l'aula hem de poder valorar quins aspectes es volen treballar, com i sota quina perspectiva, les aportacions que se'ns ofereix, el tipus de tasques,..., per tant, analitzar quin tipus de treball intercultural es planteja i com són les activitats didàctiques. La taula de catalogació de les WQ ens ajuda a adequar o rebutjar les tasques abans de proposar-les a l'aula, ens serveix d'element de reflexió previ per treballar els contingut que volem sota la perspectiva que realment volem i a valorar l'enfocament intercultural i pedagògic. Per exemple, la WQ que he avaluat fomenta el coneixement de la comunitat gitana. Malgrat considero que és un bon recurs, també he pogut reflexionar sobre altres aspectes que es podien millorar: dóna informació sobre aquesta comunitat però no aprofita per treballar quins punts de contacte i quines diferències hi ha entre les diferents cultures que conviuen a l'aula i l'ètnia gitana, per tal de treballar millor el respecte a les diferents maneres d'entendre el món. Per tant, mitjançant la taula de valoració es pot veure millor quins són els punts forts i febles de la WQ.

• Què m'han aportat les PACs 2 i 3 per a la futura activitat professional? Aquestes dues activitats m'han ajudat a definir més clarament què és important per un bon treball intercultural al centre, així com de quina manera es poden treballar bé els conceptes interculturals sense caure en l'etnocentrisme. Crec que per treballar la interculturalitat, com ja he dit en algun altre apartat, cal la implicació de tot el centre i dels docents amb un projecte de treball clar o amb uns objectius ben definits. També és necessari comptar, en la mesura que sigui possible, amb la complicitat de l'entorn familiar. Per tant, el treball d'ambdues PACs m'ha donat eines per a proposar un treball intercultural, però també per perfilar un bon assessorament psicopedagògic, basat amb la implicació de tots els professionals i perseguint un treball cooperatiu. Una manera de treballar que pot costar d'aplicar davant de l'individualisme amb què es treballa en molts centres escolars avui en dia, però en el que hem d'insistir si volem fomentar els valors com el respecte, la solidaritat, l'empatia, la comprensió,..., valors fonamentals en el camp de la interculturalitat i de l'educació, en general.

Felicito als companys per la tasca que han fet en l'elaboració de les WQ. Realment, hi ha grups que dominen molt bé tot el que té relació amb el disseny!! D'altra banda, els recursos i propostes que he visitat m'han agradat molt. Hi ha tants grups com maneres de presentar tasques diferents. Especialment, m'ha agradat el treball presentat en les propostes: La ficció supera la realitat o la realitat supera la ficció? i Migrem cap a la interculturalitat, propostes força diferents però molt engrescadores.

ENHORABONA A TOTES LES COMPANYES I A TOTS ELS COMPANYS D'AQUESTA AULA PER LA FEINA BEN FETA!!

PAC 3: Avaluació de recursos per treballar la interculturalitat a l'aula

La webquest "La comunitat gitana" vol donar a conèixer la cultura d'aquesta ètnia a l'alumnat de l'ESO. En la introducció podem llegir dues cites, una de Levi-Strauss sobre l'intercanvi cultural i l'altra, d'un professor, sobre les cultures dominants i les marginals. En les tasques, després de treballar ambdues cites, es divideix els alumnes en grups de quatre on cada alumne té el seu rol: historiador, periodista, antropòleg o professor, amb unes activitats de recerca concretes a realitzar. Posteriorment, els membres del grup es reuneixen de nou per a intercanviar informació i elaborar una presentació Power Point amb les idees principals i preparar, finalment, una exposició oral per a tota la classe, previ assaig de la intervenció i preparació d'alguna pregunta oberta perquè la resta d'alumnes participi.
Com a eina per treballar la interculturalitat, el recurs es pot classificar dins d'un nivell bàsic o d'intercanvi de coneixements, ja que permet la comprensió mútua entre cultures però no aprofundeix en la relació intercultural. D'altra banda, en una de les activitats, es planteja als alumnes que busquin recursos educatius i didàctics ("busqueu informació sobre l'educació i els gitanos") per motivar-los a estudiar i per millorar les relacions entre els alumnes. Per tant, parteix de la idea prèvia que són alumnes amb necessitats educatives especials (a la secundària, hi ha molts alumnes desmotivats) i que cal facilitar les relacions entre ells i la resta d'alumnes d'aula per evitar conflictes (propis tant del centre educatiu, com de les relacions culturals). La resta d'activitats plantejades són força correctes des del punt de vista del coneixement de la cultura gitana, ja que dóna un ampli vano per apropar-se a aquesta comunitat.
En quant a la valoració psicopedagògia des de la vessant educativa del projecte, m’agradaria remarcar com a punts positius que:
Potencia el treball grupal i l’intercanvi d’informació, dóna força recursos per a la búsqueda d’informació per part dels nois, ofereix varietat de recursos i eines TIC i dóna la possiblitat a l’alumnat d’autoavaluar el seu procés, almenys del treball grupal. Finalment, el disseny de la WQ és atractiu i és fàcil de navegar-hi.
En la meva opinió, caldria millorar els següents aspectes: la introducció és poc motivadora i les cites són difícils d’entendre, especialment si es planteja aquest projecte per a alumnes de 1r cicle de l’ESO. Es precisa de coneixements previs sobre la interculturalitat i convivència de cultures que no s’ha assegurat que els nois tinguin i, per tant, la intervenció del docent com a transmissor de coneixement és imprescindible perquè no parteix de la realitat del noi i del que sap per anar construint coneixement. A més, desaprofita l’oportunitat de fer un treball cooperatiu més sòlid, mitjançant l’intercanvi de grups, proposant, per exemple, que els alumnes que han treballat un rol posin en comú el que han après abans de tornar al seu grup d’origen. D’aquesta manera l’intercanvi i selecció d’informació seria més enriquidora. D'altra banda, és una proposta que es limita a l'àmbit de la comunicació, quan podria implicar més àmbits dins del treball intercultural d'etapa, afavorint el treball cooperatiu entre docents. Finalment, en l'avaluació, l'alumne autoavalua només el treball amb el grup i el mestre la resta. No es proposa l'autoavaluació de les tasques per part de l'alumne ni l'autoavaluació de l'experiència per part del docent.

3. Seguiment i evolució de la webquest

Malgrat fa uns dies que tenim la tercera indicació per penjar al bloc, és difícil combinar tota la feina i totes les assignatures i, en aquest moment, ja tenim la WQ acabada. La veritat és que ha estat una tasca de moltes hores, però el resultat ha estat molt satisfactori.
En el nostre cas, la webquest es titula Com un ou a una castanya? i fa referència a la similitud i diferències entre dos processos migratoris: la antiga immigració dels anys 60/70 a Catalunya i els nouvinguts actuals.
Hem volgut enfocar la WQ cap al segon cicle de secundària perquè és a 4rt on es treballa la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, tot i que trobàvem que podia ser també un treball adient per al cus anterior o per a Batxillerat. En aquesta proposta s'interelacionen diferents assignatures i àrees (socials, llengua i matemàtiques, a part de l'ús de les TIC) i requereix del treball del noi/a amb la família per tal d'elaborar un blog que, posteriorment, se'ls fa arribar. De tota manera, donem moltíssima importància al debat final de l'alumnat sobre els diferens conceptes, experiències, coneixements que l'alumnat ha adquirit sobre la similitud i comprensió dels fenòmens migratoris
Aquesta WQ intenta fugir de conceptes com l'etnocentrisme, l'assimilació i la relacions de poder entre cultures i parteix de la idea del mòdul 1 que la comparació entre cultures, en aquest cas, entre processos migratoris, és imprescindible per transformar el sentiment d'incompatibilitat entre cultures i la manca de comunicació i contacte entre elles. També incideix en la importància dels factors econòmics en els processos migratoris i en el que representa per la societat d'acollida.
D'altra banda, vam considerar necessari introduir, dins de l'avaluació, no simplement l'avaluació de la tasca de l'alumne per part del mestre, sinó també l'autoavaluació del propi aprenent, així com la del docent. Creiem que això potencia la reflexió dels nois sobre allò que han après i ajuda al docent a poder millorar les tasques, la participació, les seves intervencions,...
Aquesta WQ requereix la implicació de més d'un docent i, per tant, afavoreix el treball en equip i l'aplicació d'estratègies comunes.

Per fer el treball, ens hem repartit els diferents apartats de la WQ i entre totes hem elaborat les tasques, amb una discussió prèvia sobre què consideràvem important i què volíem treballar. La Carme Boscà és un crac i ha anat penjant les activitats, que la resta modificàvem o completàvem si ho consideràvem necessari.
Resumint, hem fet un bon equip i, a més, he conegut una nova eina per treballar la interculturalitat i d'altres matèries a l'aula.
Si voleu conèixer la nostra feina, cliqueu al damunt:

Com un ou a una castanya?

2. Debat

El debat obert a l'aula sobre l'actuació d'en Joel i la Berta i el tractament de la diversitat a partir de la seva actuació ha estat molt participatiu i, sobretot, ric.

Ha partir de l'experiència proposada he pogut reflexionar sobre els diferents punts de vista dels companys i, fins i tot, ha hagut moments en què m'he aproximat millor a una realitat que, professionalment parlant, no és la meva. Ha estat sorprenent veure com, a partir de la situació plantejada s'ha obert un vano de respostes que ha introduït temes tan interessants com, per exemple, l'anàlisi i la importància dels jocs, en general, per a motivar els adolescents a participar en les activitats proposades a l'aula.

Malgrat això, en alguns moments i, com opinen altres companys als seus blogs, aquest debat s'ha fet llarg perquè semblava que donàvem voltes als mateixos arguments i, a causa de l'alt nombre d'alumnat, costava anar seguint les intervencions, sobretot quan feien referència a aportacions que havia fet algú altre anteriorment.

De tota manera, he de confessar que llegint algunes opinions que justificaven i, fins i tot, felicitaven en Joel per ser agosarat i introduir quelcom nou per a treballar la interculturalitat a l'aula, he arribat a dubtar sobre la idoneïtat de la proposta. Jo n'era molt reticent. Malgrat això, he de dir que no m'han convençut. Diuen que cal captar l'atenció dels nois i que els jocs ho aconseguien, però potser l'escola hauria de ser un espai de convivència on es puguin buscar altres eines que jocs violents, sota la perpectiva del fort i el dèbil, de la cultura dominant contraposada a la del nouvingut,... Potser cal un debat paral·lel sobre quines eines tenim per cridar l'atenció dels adolescents i motivar-los.

Personalment, crec que em cal aprofundir més en com treballar de manera adequada la interculturalitat, partint de la igualitat, no de l'assimilació, i en això encara tinc algunes qüestions per resoldre.

Crec que l'actuació d'en Joel i la Berta es justifica per la manca d'implicació del centre. És en un Projecte Educatiu consensuat pels docents i professionals de l'ensenyament on s'ha de reflectir la diferència com a valor educatiu, fomentar la cultura de participació democràtica i el treball cooperatiu i partir del diàleg per a resoldre conflictes, ja que el conflicte forma part del context educatiu. I el diàleg també.

La següent qüestió la plantejava Carlos Skliar, que malgrat pertànyer al camp de l'educació especial, ens pot servir per a reflexionar sobre la interculturalitat: "Una nueva política (educativa) debería partir de una nueva amorosidad, de una nueva hermandad, una política que se siente responsable por el otro, que es hospitalaria con la especifidad del otro, que está mediada por el lenguaje de la ética y que borra de una vez toda pretensión a la normalidad" (en aquest cas cultural).

Per tenir-ho en compte

La interculturalitat comença quan no creiem ser el centre del món.

Raimon Panikkar

Alguns enllaços interessants

A través d'una companya de feina, vaig descobrir el següent web.

http://www.cidob.org/ca/la_fundacion


Pertany al Centre d'Estudis Internacionals de Barcelona i s'autodefineix així:

...Té per vocació ser un marc de referència, en l'àmbit dels estudis internacionals i del desenvolupament, per generar idees i realitzar activitats que consolidin la consciència de pertinença a una comunitat global i fomentar un millor entesa de i entre les societats.

És força interessant.


Aquest vídeo es titula Puk y el muro d'Intermon Oxfam. Potser és una mica infantil per a nois adolescents, però pot ser un bon recurs per a la primària. A part de fomentar la Cultura de la Pau, transmet la idea de com n'és d'important conèixer l'altre i conviure-hi.

http://www.blip.tv/file/632962