2. Debat

El debat obert a l'aula sobre l'actuació d'en Joel i la Berta i el tractament de la diversitat a partir de la seva actuació ha estat molt participatiu i, sobretot, ric.

Ha partir de l'experiència proposada he pogut reflexionar sobre els diferents punts de vista dels companys i, fins i tot, ha hagut moments en què m'he aproximat millor a una realitat que, professionalment parlant, no és la meva. Ha estat sorprenent veure com, a partir de la situació plantejada s'ha obert un vano de respostes que ha introduït temes tan interessants com, per exemple, l'anàlisi i la importància dels jocs, en general, per a motivar els adolescents a participar en les activitats proposades a l'aula.

Malgrat això, en alguns moments i, com opinen altres companys als seus blogs, aquest debat s'ha fet llarg perquè semblava que donàvem voltes als mateixos arguments i, a causa de l'alt nombre d'alumnat, costava anar seguint les intervencions, sobretot quan feien referència a aportacions que havia fet algú altre anteriorment.

De tota manera, he de confessar que llegint algunes opinions que justificaven i, fins i tot, felicitaven en Joel per ser agosarat i introduir quelcom nou per a treballar la interculturalitat a l'aula, he arribat a dubtar sobre la idoneïtat de la proposta. Jo n'era molt reticent. Malgrat això, he de dir que no m'han convençut. Diuen que cal captar l'atenció dels nois i que els jocs ho aconseguien, però potser l'escola hauria de ser un espai de convivència on es puguin buscar altres eines que jocs violents, sota la perpectiva del fort i el dèbil, de la cultura dominant contraposada a la del nouvingut,... Potser cal un debat paral·lel sobre quines eines tenim per cridar l'atenció dels adolescents i motivar-los.

Personalment, crec que em cal aprofundir més en com treballar de manera adequada la interculturalitat, partint de la igualitat, no de l'assimilació, i en això encara tinc algunes qüestions per resoldre.

Crec que l'actuació d'en Joel i la Berta es justifica per la manca d'implicació del centre. És en un Projecte Educatiu consensuat pels docents i professionals de l'ensenyament on s'ha de reflectir la diferència com a valor educatiu, fomentar la cultura de participació democràtica i el treball cooperatiu i partir del diàleg per a resoldre conflictes, ja que el conflicte forma part del context educatiu. I el diàleg també.

La següent qüestió la plantejava Carlos Skliar, que malgrat pertànyer al camp de l'educació especial, ens pot servir per a reflexionar sobre la interculturalitat: "Una nueva política (educativa) debería partir de una nueva amorosidad, de una nueva hermandad, una política que se siente responsable por el otro, que es hospitalaria con la especifidad del otro, que está mediada por el lenguaje de la ética y que borra de una vez toda pretensión a la normalidad" (en aquest cas cultural).

Per tenir-ho en compte

La interculturalitat comença quan no creiem ser el centre del món.

Raimon Panikkar

Alguns enllaços interessants

A través d'una companya de feina, vaig descobrir el següent web.

http://www.cidob.org/ca/la_fundacion


Pertany al Centre d'Estudis Internacionals de Barcelona i s'autodefineix així:

...Té per vocació ser un marc de referència, en l'àmbit dels estudis internacionals i del desenvolupament, per generar idees i realitzar activitats que consolidin la consciència de pertinença a una comunitat global i fomentar un millor entesa de i entre les societats.

És força interessant.


Aquest vídeo es titula Puk y el muro d'Intermon Oxfam. Potser és una mica infantil per a nois adolescents, però pot ser un bon recurs per a la primària. A part de fomentar la Cultura de la Pau, transmet la idea de com n'és d'important conèixer l'altre i conviure-hi.

http://www.blip.tv/file/632962